Arreu del món, els països aspiren a tenir una economia del coneixement i defensen que l’ús de les TIC ajudarà a preparar els seus alumnes a fer front a aquests reptes. Creen polítiques, inicien programes i fan inversions enormes per tal d’augmentar la banda ampla de les seves xarxes i oferir l’accés a les TIC als seus alumnes. Però què és l’economia del coneixement? Quines implicacions té per a la transformació de l’educació? I com pot contribuir l’ús de les TIC a les escoles a la transformació de l’educació i de l’economia en una economia del coneixement?
Aquesta introducció comença descrivint els principals canvis estructurals que s’estan donant en les economies de molts països, que fan que es passi de la manufactura de béns materials com a principal font de producció a la provisió de productes d’informació i serveis. Detalla els canvis en les estructures organitzatives empresarials i les formes de treballar que requereixen noves capacitats. Finalment, descriu els canvis socials que estan a la base de l’economia del coneixement. Tots aquests canvis es veuen fomentats per la generalització de les TIC. La introducció també ofereix un marc conceptual —l’escala del coneixement— i descriu com l’estructura de l’educació i cadascun dels seus components —política, currículum, avaluació, preparació del professorat, pedagogia i organització de l’escola— s’adapten als requisits del context econòmic que impera.
Els governs d’arreu del món, han fet inversions enormes en informació educativa i tecnologies de la comunicació (TIC) amb l’esperança de transformar els seus sistemes educatius. S’han comprat milions d’ordinadors portàtils i s’han connectat centenars de milers d’aules a internet com a via per preparar els estudiants per a una economia global competitiva i avançar en el desenvolupament social i econòmic. L’esperança radica en la idea que, mitjançant l’enriquiment de les escoles, el país avançarà cap a una economia de la informació o societat del coneixement. Per exemple, el pla de Portugal pel que fa a les TIC en l’educació diu «El camí cap a una societat del coneixement imposa un canvi en l’ensenyament i els mètodes d’aprenentatge tradicionals, així com una inversió en la disponibilitat d’eines, continguts i materials educatius adequats» (Ministeri d’Educació, Portugal, 2007, p. 12). El tercer pla mestre de Singapur per a les TIC en educació pretén «[…] transformar els entorns d’aprenentatge per als nostres estudiants i equipar-los amb les competències i disposicions crítiques per tenir èxit en una economia del coneixement». La política finlandesa d’educació en tecnologia i política de l’educació es va desenvolupar «[…] en coordinació amb la visió nacional d’una societat de la informació». A Austràlia, el Pla de treball per a l’ensenyament de l’era digital tenia com a objectiu «[…] assegurar que qualsevol institució de formació o d’educació a Austràlia està digitalment equipada, i que els estudiants estan formats per fer front als reptes del segle xxi». I als Estats Units, el Pla nacional d’educació en tecnologia afirma que «l’educació és la clau per al creixement econòmic i la prosperitat d’Amèrica, així com per a la nostra capacitat de competir en l’economia global» (Oficina de Tecnologia Educativa, Departament d’Educació, Estats Units, 2010, p. ix). Però, què és una economia del coneixement o una societat de la informació? Quin rol tenen les noves tecnologies en el desenvolupament d’aquesta economia i d’aquesta societat? I de quines maneres podem utilitzar les TIC a les escoles per contribuir a la transformació de l’educació i dirigir-nos cap a una economia del coneixement?