L’autor descriu el desenvolupament de l’espai públic de comunicació en el món arabomusulmà i la incidència de l’humor i la sàtira en els mitjans audiovisuals. En primer lloc, esmenta les diferències entre l’humor arabomulsumà de tradició oriental i
l’humor occidental. Centra la seva anàlisi en els humoristes i las sèries emeses durant el ramadà en què es critiquen costums socials pròpies de l’herència d’una societat agrària, del patriarcalisme i de les hipocresies religioses. Així també es desenvolupa un camp de crítica a occident entre la reflexió i l’insult amb la creació d’una imatge
compleja d’un altre atraient i perillós per a la identitat arabomulsumana.
